21/08/2025
✨ Res com llegir les vostres experiències en primera persona! Us deixem amb aquest escrit tan especial d’una clienta que ens ha emocionat.
"AGOST 2025
Avui m'he arribat al mar aviadet. Tot just són les vuit.
Sóc aquí, a Cambrils, al Càmping Joan.
Comença a ser la meva segona casa.
Al "Xiringuito, restaurant del mar", amb l'amabilitat de sempre, la que et fa sentir a prop de tots els qui hi treballen, m'han guardat el mòbil (ara sembla que hi portem la vida sencera).
Només cal sortir del càmping, encara en silenci a aquesta hora, i et trobes un carril bici, un passeig per a vianants amb arbres i bancs i ja ets a la sorra. Ni cotxes, ni sorolls. Només els pardalets i jo.
Son dies de molta calor i el sol, encara tímid, ja escalfa la cara. Una petita brisa, sorra i aigua.
Mar tranquil·la. Transparent.
Deixo la tovallola i m'hi endinso ansiosa.
La tebior avisa que la nit no ha estat gaire fresca.
Camino un trosset, l'aigua arriba al pit.
Miro a l'est i la mar és daurada, brillant.
Em giro i tot canvia.
Ara el que veig és plata. Plata desdaurada potser.
Perquè els colors es desdibuixen poc a poc.
Dono voltes i, a cada minut, tot es va transformant.
Encara em puc veure els peus i, de sobte, alguna cosa es mou. Una bombolleta. M'hi fixo i hi veig petits peixets. Deuen fer un pam i tenen la cua vermella. No fugen. Més aviat s'acosten, curiosos, abans de continuar el seu camí.
Nedo una mica, amb molt de compte de no fer soroll per no trencar la màgia del silenci.
Miro cap al Xiringuito i ja hi ha tràfec mentre es preparen per iniciar la jornada. Serà dura, diumenge, pont i molta calor. Però semblen d'una altra raça, sempre somrients. Bé, de fet, a tot el càmping es respira aquesta sensació de formar part d'un tot.
A recepció, t'ho resolen tot amb amabilitat, rapidesa i familiaritat. Si et trobes als qui mantenen netes i en bon funcionament les instal·lacions, t'emportes, com a poc, un somriure.
Ahir mateix, un membre del personal que anava amb un cotxet es va creuar amb el meu marit passejant amb bastó i es va oferir a portar-lo fins al bungalow. Tot i que es trobava bé, li va estar molt agraït, 31 graus no són broma...
Bé. Acabo el bany. Comença a arribar gent.
Jo vaig al súper a buscar el diari i alguna llaminadura.
Cap a fer el cafè, bikini i aigua i a recuperar el meu telèfon.
Sec a l'ombra, encara estic humida i la brisa és agradable. Llegeixo missatges mentre esmorzo i, després de sentir cinc o sis vegades "fins després bonica" me'n vaig al bungalow.
Pel camí, bon dia, good morning, goedemorgen, egun on.
Ja hi sóc. Bungalow Mediterrani. Un dels nous.
Ens hi sentim molt bé.
Però hi entro i sento tristor.
I es que demà hem de marxar. Jo no volia, però no vaig fer la reserva amb prou temps i no vaig poder agafar més dies.
Què hi farem...
Tornarem i tot seguirà igual, o millor.
I la nostra mar hi serà, esperant-nos. Calmada o rebel.
I si algun matí no em vol acollir, la miraré des de la sorra, li agrairé la bellesa i tornaré al meu càmping, a casa, on em sento a resguard.
Gràcies Càmping Joan! "
