¿Qué es el sitio web?

Gemc Gremi d'Editorials de Música, Barcelona (2026)

19/12/2025

https://www.trito.es/ca/botiga/article/22770/domini-magic

Feliu Gasull (Barcelona, 1959) és una de les figures compositives del panorama musical ibèric més relacionades amb el misteriós fenomen de la inspiració. Format al Conservatori de Ginebra i a la Universitat d'Indiana, va fer col·laboracions assíduament amb l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Al llarg de la seva trajectòria ha compost obres per a guitarra, per a formacions de cambra, per a veu i per a orquestra. Una de les estrenes més esperades de la passada temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya va ser l’obra composta per Gasull amb el títol Domini màgic, per a veu i orquestra.

Estrenada els dies 28 i 29 de març, sota la direcció de Ludovic Morlot, amb la participació de la coneguda cantant Sílvia Pérez Cruz i del poeta Enric Casasses, l’obra de Gasull és indissociable de la seva habitual contemplació del mar i de la Costa Brava.

Domini màgic va néixer quan els antics responsables de la programació de L’Auditori, Robert Brufau i Santi Barguñó, li van proposar compondre una obra musical que contemplés la possibilitat de comptar amb la participació de la cantatriu Sílvia Pérez Cruz. Domini màgic fa referència al poema homònim de Joan Vinyoli i és el quart número de l'obra. El primer número és orquestral i és l’únic de l’obra que no és cantat. Està basat en un vers de l’Enric Casasses que pertany als seus Aforismes de l’afloristeria i diu: «La inspiració és quan tot fa muntanya atacar la més alta».

La segona està composta sobre la base d’una tonada popular de treball amb un text anònim que parla de la figuera més alta, i on apareixen quatre pobles de Catalunya. La tercera part és una cançó de bressol amb text popular compost a ritme de bulería i la darrera és Domini màgic, que dura més que la resta de moviments de l’obra.

L’audició de les obres de Gasull obre sempre les portes al misteri. I diem misteri en el sentit que l’audició d’aquesta música ens mena a un territori de coneixement i de descoberta de les nostres facultats més íntimes i representatives, de les quals abans de l’audició desconeixíem totalment l’existència. I si acceptem que conèixer té a veure amb «tornar a néixer», les músiques, en efecte, conviden a tornar a néixer. O cosa que és el mateix: en finalitzar l’audició no som els mateixos que érem abans d’aquesta.

14/12/2025

https://www.lamadeguido.com/cat_tintorer.html

Molts són encara els interrogants sobre el Romanticisme musical a Catalunya que hi ha i moltes figures a redescobrir. Entre aquestes redescobertes s'hi troba la figura del pianista i compositor Pere Tintorer i Segarra (1814-1891).

Nascut a Palma (Mallorca), Tintorer era fill de pares catalans que havien emigrat de Barcelona a causa de la invasió francesa. De retorn a Barcelona, va iniciar els seus estudis a la Capella de Música de la catedral de Barcelona sota la direcció de Ramon Vilanova 81801-1870).

El 1834 va anar a París, on rebé lliçons de piano i de composició amb Pierre-Joseph-Guillaume Zimmermann (París, 1785-1853) El 1836 s’establí a Lió (França), on començà a exercir com a professor, i en aquella capital Franz Liszt (1881-1886) hi restà un any, període durant el qual Tintorer va rebre d’ell lliçons diàries de piano, iniciant-lo en el sistema de Muzio Clementi.

Tot i haver estat un pianista i compositor per aquest instrument, dins del seu catàleg també hi trobem obres dues misses per a quatre veus, cor i orquestra, un Stabat Mater amb gran orquestra, quatre veus i cors, dedicat a Sa Majestat la Reina Isabel II, obra per la qual se li concedí la Creu d’Isabel la Catòlica, un Te Deum per a orquestra i quatre veus, dues simfonies per a orquestra, tres quartets per a piano, violí, viola i violoncel, publicat a París per Richault, un quartet de corda inèdit i diferents obres per a piano.

Dins del catàleg de La Mà de Guido s'hi poden trobar algunes d'aquestes obres per a piano, així com també al catàleg de Dinsic Publicacions Musicals.

11/12/2025

https://www.dinsic.com/ca/publicacions-clasificacio-general/escoles_de_musica_i_conservatoris-grau_superior/card/llibre-mu17-aqui_hi_ha_dracs_de_la_tradicio_medieval_al_mon_contemporani

Amb el subtítol llatí Hic sunt dracones. De la tradició medieval al món contemporani, Antoni Rossell s'ha interessat en aquest llibre per una temàtica tan sorprenent com és la dels dracs. Així, com bé explicita el mateix autor «en alguns mapes medievals s’hi pot llegir la inscripció hic sunt dracones: aquí hi ha dracs». Aquest advertiment servia per assenyalar els territoris desconeguts que, presumptament, eren habitats per éssers aterridors. En aquest assaig, l'autor es proposa una recerca metafòrica d’aquests “dracs” medievals, ja fossin reals o simbòlics, i, de pas, introdueix al lector en el fascinant i enigmàtic període de l'Edat Mitjana.

Aquest llibre, però, permet accedir a «un sistema de vasos comunicants entre el món contemporani i el medieval». D'aquesta manera Rossell traça les connexions entre aquests dos universos a partir de temes populars i «dóna a conèixer un anecdotari medieval «que entrellaça l'Edat Mitjana amb els nostres temps.

Com el mateix autor assegura l’estudi de la tradició medieval ens permet dialogar amb els seus personatges, recórrer espais físics que encara avui perduren per la seva monumentalitat, i submergir-nos en universos ficticis d’un món atàvic. És una cultura que, malgrat el pas dels segles, continua viva en la societat contemporània. Temes com les pràctiques inquisitorials medievals i la seva aplicació per part del nazisme; la violència, el sexe, els falsos secrets (fake news), la màgia o el diable formen part d’un discurs estructural que explora les dinàmiques de poder en la cultura occidental. Sovint, aquestes tradicions són edulcorades o silenciades per la crítica actual, ignorant tant la realitat com la dissidència —tant medieval com contemporània.

El poder occidental ha mediatitzat la transmissió de relats, mites i estructures ideològiques. En nombrosos casos, les tradicions medievals han estat instrumentalitzades com a artefactes colonitzadors per legitimar conquestes i difondre imaginaris de dominació i submissió.

A partir d'aquí, l'autor explora una multitud de temàtiques com ara la recerca de la identitat pròpia, el nazisme, el sexe, la violència per veure com, a vegades, «les tradicions medievals han estat instrumentalitzades com a artefactes colonitzadors per legitimar conquestes i difondre imaginaris de dominació i submissió».

Dedicats a «aquells que han renunciat a l’oblit i reivindiquen la memòria», estem davant d'un dels assaigs més importants ja no només de l’ autor, sinó del medievalisme al costat dels escrits per autors com Jacques Le Goff, Georges Duby, Umberto Eco o Victòria Cirlot.

28/11/2025

https://www.ficta.cat/ca/partitures/514-josep-maria-ruera-antologia-de-musica-coral-9790805448855.html

Ficta Edicions acaba de publicar l'Antologia coral de Josep Maria Ruera, un compositor i professor molt vinculat a la ciutat de Granollers. Ruera va iniciar els estudis a Granollers i els va prosseguir a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon. De retorn a Granollers va involucrar-se de ple en l’activitat musical de la ciutat amb la direcció de formacions corals i orquestrals (Orquestra Catalonia i Orquestra de Corda de Granollers), essent organista de l’església parroquial de Sant Esteve (1922-1984), així com amb la direcció de l’Escola Municipal de Música de Granollers entre 1945 i 1983. Va dedicar-se sobretot a les sardanes, tant pel seu treball Reforma de la sardana i de la cobla (1953) com per les nombroses composicions, llargament premiades: Matinal, La competència, Tríptic Laietà (premi Ciutat de Barcelona 1971) i Tot teixint. També va destacar amb els Tres moviments simfònics (1936), estrenats al XIV Festival de la SIMC (ISMC: International Society for Contemporary Music) celebrat a Barcelona, i Empúries (1959) on va fusionar la cobla amb l’orquestra simfònica.

En aquesta antologia s'hi poden trobar composicions per a veu amb acompanyament, cor masculines, cor de veus blanques i cor de veus mixtes.

19/11/2025

https://brotonsmercadal.com/producte/dios-mio-que-solos-se-quedan-los-mu***os-garcia-robles/

Dios Mío! ¡Qué solos se quedan los mu***os!, és una obra per a 2 violins, viola, 2 violoncels, contrabaix, piano i harmònium de Josep Garcia Robles (1835-1910). Composta en una formació instrumental molt característica de l'època, hi ha qui diu que en alguns moments d'aquesta obra s'hi denota la influència de compositors com Richard Wagner i Franz Liszt.

Garcia Robles va ser un compositor català que també va conrear la pintura i el dibuix, i va ser professor del Col·legi Valldemia de Mataró. Compositor de diferents obres per a cor, són de destacar el seu oratori Santa Isabel d'Hongria, per a orquestra i orgue, dedicada a la família del comte de Güell, i les considerades com les seves dues obres mestres seves: l'òpera Julio César amb llibret de Nonito Guille, i el drama líric Garraf amb lletra de Ramon Picó i Campamar.

11/11/2025

https://boileau-music.com/es/obras/llibre-d-orgue-b.3545

Josep Soler (Vilafranca del Penedès, 1935 – Barcelona, 2022) ha estat reconegut com un dels més importants compositors catalans del segle XX. La seva tasca com a compositor, pedagog i assagista han marcat una fita i han llegat una obra intensa i complexa on la recerca de la transcendència, allunyada de qualsevol confessionalitat, és una de les seves principals característiques.

Adscrit a la Segona Escola de Viena, sempre el va acompanyar un caràcter expressionista, no exempt de misticisme com així ho mostra aquest Llibre per a orgue de Vilafranca del Penedès. El seu catàleg éstà format per una ingent obra musical on es poden trobar 16 òperes, 8 simfonies, nombrosos concerts, oratoris, lieder i sonates.

Juntament amb les seves composicions, Josep Soler va desenvolupar una profunda i contínua tasca teòrica, amb l'edició de diversos assajos sobre musicologia i estètica. Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des de 1982 i va ser director honorífic del Conservatori Professional de Música de Badalona. Entre les diferents distincions rebudes en destaquen el Premi Nacional de Música de Catalunya (2001), el Premi Nacional de Música d'Espanya (2009) i el Premi Tomás Luis de Victoria (2011). L'any 2013 se li concedí la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, que el compositor retornà.

En aquest Llibre d'orgue, segons el musicòleg Joan Cuscó, volum, s'hi pot trobar un mestratge musical i un llenguatge molt assumits que sorgeixen a partir d’uns records molt vius que adquireixen expressió i ordre gràcies a la dedicació constant de Soler per a l'instrument de l'orgue.

03/11/2025

FB

https://www.trito.es/ca/botiga/article/20266/ecliptica-per-a-clarinet-i-violoncel
https://www.dinsic.com/es/autor/david_padros_montoriol

David Padrós i Montoriol (Igualada, 1942 - Barcelona, 12 de febrer de 2016) és considerat un dels compositors més interessants de l'escena catalana. Format amb Jordi Albareda (piano) i Jordi Torra (harmonia, contrapunt, composició), posteriorment va ampliar estudis a Alemanya i Suïssa amb Paul Baumgartner i Sava Savoff (piano), Hans Ulrich Lehmann i Klaus Huber (composició) i Jürg Wyttenbach (interpretació de la música contemporània). Va viure a Basilea fins al 1982, on va desenvolupar una intensa activitat com a compositor, pianista i pedagog.

Des de l’any 1971, en què va ser estrenada Styx al Festival Internacional de Música de Barcelona, les seves obres han estat interpretades arreu d’Europa, en diferents festivals internacionals com els de Lucerna (Suïssa) o el Gaudeamus Musikwoche (Holanda). Considerat per la crítica com un creador seriós i meticulós, Padrós es va declarar influït per Luciano Berio, Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen. La seva obra, molt personal, té de vegades inspiració en el pensament oriental i es preocupa molt especialment de l'espai, tant des del punt de vista físic com temporal. Entre els seus deixebles hi figuren compositors com Hèctor Parra i Bernat Vivancos.

Dins del seu ampli catàleg hi trobem diferents obres de música de cambra com ara Eclíptica (2008), però també trobem tres obres orquestrals com El temps segons Rama, Khorva, o JO - HA - KYŪ, totes tres editades per Dinsic Publicacions Musicals.

30/10/2025

El dimecres 5 de novembre de 2025, l’Acadèmia Catalana de la Música celebrarà la novena edició del seu Fòrum anual, enguany dedicat a la relació entre música i accessibilitat. La jornada, titulada “Música i accessibilitat: drets i oportunitats per a un sector més inclusiu”, tindrà lloc de 10:00h a 17:30h a la seu de la SGAE a Barcelona (Passeig de Colom, 6) i se centrarà en l’impacte i la implementació del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya en el sector musical.

Organitzat en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català d’Empreses Culturals, el Fòrum es proposa generar un espai de reflexió i sensibilització sobre la necessitat de garantir una pràctica musical més inclusiva i accessible. Alhora, pretén aportar coneixement tècnic, experiències i eines concretes perquè tots els agents de la cadena de valor musical puguin adaptar-se a la nova normativa.

El programa inclourà una acció inaugural a càrrec de Mònica Surís, consultora en accessibilitat, una presentació del Codi aplicada a l’àmbit musical, a càrrec de Bibiana Millán, coordinadora del programa d’accessibilitat del Departament de Cultura, i Sílvia Duran, directora de l’àrea de públics de l’ICEC. Tot seguit, es durà a terme una taula d’experiències amb la participació de diferents entitats que representen persones amb discapacitat auditiva, intel·lectual i física.

Hi participaran la Federació d’Associacions Catalanes de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS), que treballa per la inclusió de les persones amb sordesa que es comuniquen oralment i ofereix assessorament i serveis d’accessibilitat auditiva; la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), que defensa els drets de les persones sordes i promou la llengua de signes catalana i la plena accessibilitat; ECOM, un moviment associatiu format per persones amb discapacitat física que té com a objectiu garantir l’accessibilitat universal i l’exercici efectiu dels seus drets; i DINCAT, la federació que agrupa entitats de suport a persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies, impulsant projectes d’accessibilitat cognitiva i d’inclusió cultural.

A la tarda, les formacions pràctiques aniran a càrrec de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) i de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), amb tallers específics sobre accessibilitat en espais de música en viu i accessibilitat digital.

El Fòrum busca així establir connexions entre artistes, gestors, promotors, escoles, segells discogràfics i institucions, amb l’objectiu d’impulsar un sector musical més inclusiu, accessible i al servei de tota la ciutadania.

PROGRAMA

PROGRAMA

10h - 10:15h. Presentació i benvinguda de la jornada.

10:15h – 10:45h. Acció inaugural, a càrrec de Mònica Surís, consultora en accessibilitat d'AcessLab.

10:45h – 11:30h. Presentació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya aplicat al sector de la música. A càrrec de Bibiana Millán, coordinadora del programa d’accessibilitat del Departament de Cultura, i Sílvia Duran, directora de l’àrea de públics de l’ICEC.

11:30h – 12:00h. Pausa

12:00h – 14h. Taula d’experiències per part de col·lectius que treballen i representen a persones amb discapacitat auditiva, intel·lectual i física

David Prujà, coordinador tècnic de la Federació d’Associacions Catalanes de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS).

Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

Rubén Domínguez, responsable de l'Àrea d'Accessibilitat d'ECOM, entitat que defensa els drets de les persones amb discapacitat física i/u orgànica.

Luciana Burin, responsable d’Accessibilitat Cognitiva i Lleure Inclusiu a DINCAT, entitat que defensa els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual.

15:30h - 17:30h. Formacions en col·laboració amb entitats del sector:

Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC)
Taller a càrrec de Marta Cardona (arquitecte experta en accessibilitat) i Francesc Lluch (consultor especialista en accessibilitat), d'Àgils Accessibilitat.

*Exclusiu per a socis d'ASACC

Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)
Taller a càrrec de David Sabaté, CEO de Tothomweb, empresa especialitzada en adaptar l’accessibilitat de webs i apps.

Per a inscripcions: https://academiamusica.playoffinformatica.com/activitat/12/FORUM:-Musica-i-Accessibilitat-Drets-i-oportunitats-per-un-sector-mes-inclusiu/

27/10/2025

https://brotonsmercadal.com/producte/la-transformacio-de-narcis-pascual/

La transformació de Narcís és una òpera de Josep Pascual amb llibret de Jordi Valls. Aquesta tracta sobre la identitat i l’estranyesa davant dels canvis. El protagonista principal de La transformació de Narcís és un home d'avançada edat que comença a tenir dubtes sobre la seva sexualitat. Concebuda en un format d'òpera de cambra, està escrita per a mezzosoprano, tenor i baríton, a més d'un conjunt instrumental que requereix flauta, oboè, clarinet, f***t, piano, dues violes i dos violoncels.

En aquesta obra les tres veus es van interpel·lant i reconeixent fins a la transformació final de l’home vell en una dona. En aquesta obra hi apareixen a més del protagonista, l’alter ego femení, i també Tirèsies com a mediador: Tirèsies és l’endeví per excel·lència de la mitologia i que, segons la tradició, va viure durant un temps en forma de dona. L'òpera troba la seva inspiració en les Metamorfosis d’Ovidi.

Al llarg de l'òpera hi ha referències a música medieval, amb al·lusions al Llibre vermell de Montserrat, al trobador Raimbaut de Vaqueiras, i a la missa gregoriana de Nadal. Segons Josep Pascual el llenguatge musical de l'òpera és «plenament actual però amb clars vincles amb la tonalitat i sovint obertament tonal».

Josep Pascual i Triay (Barcelona, 1964) és compositor i crític musical. Autor de diversos llibres i col·laborador habitual en revistes musicals. Les seves obres han estat donades a conèixer arreu del món per intèrprets destacats del panorama internacional i algunes d’elles han estat enregistrades i publicades.

22/10/2025

https://www.lamadeguido.com/cat_cols.html

Domènec Cols (1928-2011) va ser un destacat canonge i organista. Havent realitzat els estudis musicals en el Conservatori Superior del Liceu i en el Conservatori Municipal de Barcelona, es va especialitzar en orgue amb Montserrat Torrent, Luigi F. Tagliavini i Cor Kee. Va ser mestre de capella de la catedral de Barcelona entre els anys 1958 a 1963. El 1975 va fundar el Centre d'Animadors del Cant Litúrgic, presentant un programa per a les comunitats cristianes en el camp de la pastoral del cant, amb nombrosos cursets de formació litúrgica i musical. Fortament influït pel professor Bernard Rövenstruck, inicià el 1963 una fecunda etapa compositiva, el més característic de la qual van ser uns treballs totalment originals en la tècnica de composició i de música per a la litúrgia en català i castellà, adreçada sobretot a comunitats contemplatives. En 1984 va fundar i dirigir la Coral de Sant Esteve de Castellar del Vallès. A partir de 1989 va ser organista de la catedral de Barcelona. Entre les seves obres s'hi troben una Missa Brevis (1959), el Càntic de les criatures de Sant Francesc d'Assís (1980) i la Cançó de pluja per a cor femení.

15/10/2025

FB

https://dinsic.com/ca/publicacions-clasificacio-general/escoles_de_musica_i_conservatoris-grau_superior/card/llibre-rb6-un_llegat_enigmatic_la_musica_de_wilhelm_friedemann_bach

Un llegat enigmàtic. La música de Wilhelm Friedemann Bach és un llibre de David Schulenberg que ha estat traduit al català i publicat per DINSIC Publicacions Musicals dins la seva col·lecció de Retrats biogràfics. Traduït per Josep Pelfort i amb pròleg d'Oriol Pérez i Treviño, el llibre és cabdal per conèixer una mica més a fons un dels músics més enigmàtics de la nissaga dels Bach.

David Schulenberg és un dels estudiosos més reeixits sobre la música bachiana com així, ho avalen publicacions de la seva autoria com The Keyboard Music of J.S. Bach o The Instrumental Music of C.P.E. Bach. Havent estat professor a la Universitat de Boston, a més de la Juilliard School i al Wagner College de Nova York, el llibre suposa poder conèixer una mica millor un autor titllat, a vegades, d'enigmàtic i críptic.

Tal com s'explica en el llibre, Wilhelm Friedemann (1710-1784), el fill primogènit de Johann Sebastian Bach, no ha tingut la fortuna divulgativa que sí que han tingut altres fills com Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) o Johann Christian Bach (1735-1782). Malgrat haver-se considerat «el més brillant dels fills de Johann Sebastian i el predilecte del seu pare, Friedemann ens va deixar una obra més aviat escassa; a més, aproximadament la meitat d’aquesta obra –incloent-hi algunes de les peces més importants– no ha estat mai publicada».

06/10/2025

https://www.ficta.cat/ca/llibres/508-domenec-terradellas-un-compositor-catala-en-lescena-europea-jdolcet-9788412853391.html

El musicòleg Josep Dolcet (1961-2020) va ser el guanyador del I Premi de recuperació del patrimoni musical Ernest Lluch. Anys després apareix el fruit d'aquell premi en el llibre Domènec Terradellas, un compositor català en l'escena europea i que és un acostament de gran valor al compositor, a més d'un recorregut biogràfic coherent que cobreix etapes fins ara desconegudes de la seva vida i una superació de la lectura llegendària d’alguns dels seus episodis.

Aquesta lectura llegendària, històricament, ha vingut donada perquè Domènec Terradellas, amb permís de compositors com ara Alessandro Stradella (1643-1682), assassinat amb arma blanca, ha estat relacionat amb una mort. A hores d'ara, aquest continua sent un compositor molt poc conegut, malgrat que a la seva època va ser considerat com un dels més grans compositors d'òpera, al costat d'altres noms com Johann Adolf Hasse (1699-1783), Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736), Niccolò Jommelli (1714-1774) o Baldassare Galuppi (1706-1785). El més sorprenent de tot, és que el compositor provenia de la ciutat de Barcelona. Nascut el febrer de 1713, segons la seva partida baptismal el 13 de febrer d'aquest any, el més fefaent és que, abans de traslladar-se a Nàpols, hagués estat deixeble de Francesc Valls (1665-1747). Ja a Nàpols seria un dels més destacats deixebles de Francesco Durante (1684-1755), al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo (1732-1740), com també ho van ser altres importants figures com Giuseppe Bonno (1711-1788), Tommasso Traetta (1727-1779), el ja citat Pergolesi o Giovanni Paisiello (1740-1816).

Terradellas va fer una impressionant carrera operística que el va portar a estrenar òperes als més importants teatres d’òpera italians i de Londres. El 1739 va estrenar Astarto a Roma i hi va assolir gran èxit el 1743 amb Merope. A Londres des de 1746, hi va estrenar Mitridate i Bellerofonte a més d'arranjar un pasticcio per al King’s Theatre. De retorn a Itàlia, va morir en estranyes circumstàncies, poc temps després de l’estrena a Roma de la seva darrera òpera, Sesostri re d’Egitto. La seva música, dins de l’estil italià, es considera una important base cap a l’assoliment de l’estil clàssic, al mateix nivell de les òperes dels citats Hasse i Jommelli. Va ser citat per importants enciclopedistes francesos i per Charles Burney.

Gemc Gremi d'Editorials de Música