08/04/2025
No està de moda llegir, però per si algú s'anima us deixem la història del camí de les bateries.
És un itinerari molt antic i, fins al segle XIX, també va ser el principal i més famós camí d'accés al Santuari. Apareix representat en gravats, mapes i quadres dels segles XV al XVIII i citat en els relats de molts pelegrins.
L'existència d'una via que pujava fins al monestir és esmentada l'any 945, tot i que no sabem si es tractava d'aquest camí o d'alguna drecera. El seu control va provocar enfrontaments entre els senyors locals i el cenobi, que es van acabar l'any 1377, quan el terme de Collbató fou adquirit per la comunitat benedictina. Al segle XIV s'hi van col·locar set creus de pedra, que foren aterrades durant la guerra del Francès.
Fou conegut com el camí de la Costa i, d'ençà de la guerra del Francès (1808-1814), com el camí de les Bateries, en record de l'artilleria que s'hi va col·locar. Hom també l'anomena el camí Vell de Collbató.Per aquí passaren reis, ambaixadors, clergues, viatgers il·lustrats, científics, romeries populars i pelegrins d'arreu del Vell Continent. A Collbató hi havia un servei de guies i de cavalleries per transportar els romeus. Va estar en actiu fins al segle XX. La construcció de la carretera nova de Monistrol i la proliferació de l'automòbil van fer decaure el camí de les Bateries, que actualment torna a ser fressat per excursionistes i romeus.
El camí de les Bateries, conegut també com el camí Vell de Collbató, surt del Casalot i té un recorregut d'unes dues hores, un desnivell de 315 m i una longitud de 6,3 km. Hom pot escurçar-lo utilitzant les dreceres dels Graus i de fra Garí. Té trams costeruts i d'altres en ziga-zaga, transc...
